Rituals funeraris en el món (part 2): Ghana, Indonèsia i Madagascar

Cada cultura té la seva manera d'enfrontar-se a la mort, i algunes sorprenen pel seu simbolisme, espiritualitat o fins i tot alegria. En aquesta segona part, descobrim tres tradicions funeràries profundament arrelades a Àfrica i Àsia.

Ghana – Taüts de fantasia: una vida comptada amb color

A Ghana, especialment entre els pobles Ga, els funerals no sols són moments de dol, sinó grans celebracions de la vida del difunt. Una de les expressions més cridaneres d'aquesta visió són els taüts de fantasia, també coneguts com coffins figuratius.

Aquests taüts són autèntiques obres d'art, dissenyats amb formes que representen la professió, els somnis o el caràcter del difunt. Alguns exemples:

- Un peix per a un pescador.

- Un avió per a qui somiava amb volar.

- Una sabata gegant per a un comerciant de calçat.

Els funerals s'acompanyen de música, danses i vestimentes acolorides. A Ghana, acomiadar a algú és també celebrar el seu pas pel món amb alegria i creativitat.

Indonèsia – Ritus *Toraja: la mort com un procés, no un final

A l'illa de Cèlebes, el poble Toraja considera que la mort no ocorre de manera immediata. Per a ells, l'ànima necessita temps per a separar-se del món terrenal. Per això, el cos del difunt pot romandre a casa durant setmanes, mesos o fins i tot anys, mentre la família es prepara per a una gran cerimònia.

Els rituals inclouen:

- Sacrificis d'animals, com a búfals i porcs, per a acompanyar a l'ànima al més enllà.

- Danses, cants i menjars tradicionals compartits amb tota la comunitat.

- Enterraments en coves o a la part alta de penya-segats, amb figures esculpides del difunt (tau tau) protegint el lloc.

La mort és una transició lenta, un camí sagrat que es recorre amb acompanyament, respecte i connexió comunitària.

Madagascar – El Famadihana: tornar a abraçar als avantpassats

A Madagascar, algunes comunitats practiquen el Famadihana, o “la volta dels morts”. És un ritual que es realitza cada 5 o 7 anys, on les famílies desenterren als seus avantpassats, canvien els seus sudaris, i els passegen mentre ballen amb ells.

Durant aquesta cerimònia, els familiars:

- Celebren amb música i menjar.

- Llegeixen cartes als difunts o els compten les novetats.

- Demanen la seva benedicció i els mostren que no han estat oblidats.

El Famadihana no és un funeral, sinó una reunió familiar espiritual, on l'alegria i la vida es barregen amb el record i l'amor profund.

Ghana, Indonèsia i Madagascar ens ensenyen que acomiadar-se pot ser també un acte d'expressió artística, de connexió familiar o de continuïtat espiritual. Cada ritu reflecteix una manera d'entendre la vida, la mort… i el que hi ha entre ambdues.