Cementiri de Canet de Mar
El primer lloc destinat a usos funeraris del que es té referència a Canet estava situat en els voltants de l’església del segle XV, al davant del Santuari de la Misericòrdia. Amb data 1579 es va construir el nou temple parroquial, situat al turó de Can Bigues i es va començar a enterrar en els seus voltants en un lloc anomenat Pati de Missa.
L’any 1830, a causa de les noves lleis que prohibien l’enterrament dins dels nuclis urbans l’Ajuntament va escollir el camp de Tinoia, lloc on es troba actualment, encara que ja no es coneix amb aquest nom.
La creació d’aquest cementiri va coincidir amb la tornada dels canetencs enriquits en les amèriques que van construir cases i panteons per posar de manifest la seva fortuna i reforçar el seu prestigi social. El cementiri de Canet és un bon exemple d’aquest tipus d’arquitectura monumental, amb panteons com els de les famílies Pau Font, Domènech i Montaner, Font, Casals Roura, Santiñà, Busquets o Domingo Pascual (actualment Enric Llauger).
Un altre edifici destacat és el de la família Font, una important nissaga de capitans de vaixell. El panteó és una mola pètria oberta amb finestres en els laterals i una porta frontal d’estil indefinit, sobre la qual hi ha una cornisa amb mènsules i el capçal una corona floral i unes fulles de palmera, de ferro forjat. L’element més destacat és, però, la figura que el corona, l’Àngel del Judici. És obra de l’escultor Francesc Pagès i Serratosa.
Aquest àngel té una curiosa història, que és part de la història recent de Canet de Mar. En els començaments de la guerra 1936-1939, els milicians de la FAI li van treure una trompeta que portava a la mà dreta i les ales. Per aquesta raó encara en diuen l’àngel de la FAI.
Referències: