Vetllar i acomiadar amb flors, adéus plens de símbols i colors

Un costum prehistòric. En els tanatoris, les sales de vetlla i els cementiris: les roses, clavells, margarites, crisantems, gladiols, lliris, orquídies, liles, tulipes o assutzenes desprenen sentiments varis, aportant molts valors en els escenaris funeraris.

La banda sonora dels dibuixos animats d’Alicia en el País de les Meravelles regala una màgica cançó, ‘El jardí de les flors’. La lletra diu el següent, “ens ensenyen coses belles les flors. De romanços en saben un munt. Hi ha idil·lis i es parla d’amors”. I és que les flors, com a éssers vius que són, respiren, però compte, que també transmeten. Són especials per naturalesa. Les flors representen un punt de suport bàsic en els espais funeraris, en sentit emocional, funcional, representatiu i simbòlic.

Anys i panys. Des de temps memorials, les flors han esdevingut éssers vius indispensables en tanatoris, sales de vetlla o cementiris. L’ésser humà ha integrat els detalls florals als moments dels adéus. S’ha interioritzat i assumit que les flors formen part dels comiats i els arreveures, però les flors també es regalen en naixements i en escenes d’amor. No té un perquè més enllà de que les flors evoquen molts sentiments i emocions: el sentiment de tristesa, produït en moments de pèrdues o dol, i l’emoció de celebrar una nova vida o un nou amor.

Quan pensem en aquests espais característics [sales de vetlla, tanatoris o cementiris], instantàniament apareix una corona de flors a la nostra ment, per què? La presència de flors en àrees funeràries es remunta a molts anys enrere. Es creia que aquestes guiaven i facilitaven la transició de l’ànima. En la Prehistòria, els primitius ja col·locaven flors quan s’acomiadaven dels seus difunts. Aquell acte primari rebaixava, reduïa, suavitzava i neutralitzava la pudor que desprenen els cossos quan es podreixen amb el pas del temps. En els funerals, les flors han esdevingut en costum, perllongant aquesta tradició fins als dies d’avui, quan s’entra als cementiris amb flors, com el Dia de Tots Sants, on el batibull de vàries flors pinta de diferents colors aquests espais solemnes.

En aquest cas, tot sí poden ser flors i violes perquè les flors tenyeixen d’amor, respecte, pau i suport els escenaris impregnats de dol, fins al punt de poder consolar. Davant tanta tristesa, resignació o ràbia, les flors són el tret distintiu que trenca amb la negror.

Flors i simbologies

En qüestions d’encerts i gustos, no hi ha una flor al capdavant de tot. No hi ha una única flor que representi la mort. Els presents poden acomiadar amb dàlies al difunt, encara que aquestes no siguin les mostrades habitualment en un funeral. Ara bé, a Espanya, els experts asseguren que la flor de la mort és el crisantem.

Sí que és cert que hi ha un ventall de flors característiques en aquests ambients més solemnes: les roses, clavells, margarites, crisantems, gladiols, lliris, orquídies, liles, tulipes o assutzenes són alguns de les fragàncies més freqüents en sales de vetlla, tanatoris i cementiris. Cadascuna d’elles aporta valor.

La rosa, regalada en festes tan nostrades com Sant Jordi, simbolitza amor. Les roses blanques decoren moltes corones de flors, entregades per mostrar condolences. Les roses també simbolitzen dol i tristesa. D’altra banda, els clavells s’associen amb les roses, ja que ambdues són de les flors més entregades en actes funeraris. El clavell representa l’amor, la puresa i la unió.

La senzillesa, l’elegància i la infància queden representades en els pètals de la margarita.  Aquestes flors bé poden marcar un nou punt de partida. Els crisantems són, per excel·lència, les flors més vinculades als rituals funeraris: equivalen a la mort, al dol i al dolor. 

L’honor i la força s’alien amb els gladiols, flor entregada als gladiadors (d’aquí el seu nom) que triomfaven a la sorra del Coliseu. L’elegància dels gladiols representen també una sinceritat pura. Floreix la primavera i amb ella els lliris, que transmeten innocència. En canvi, les liles s’entreguen i es regalen en cerimònies on s’ha sofert la pèrdua d’una persona jove.

Gràcies als colors dels seus pètals, les tulipes i les orquídies renoven, entendreixen i suavitzen un context on es respira tristesa, amargor i dolor. Parlant de colors, la blancor de les assutzenes desprèn pau i puresa.