2021 i post pandèmia: Catalunya s’aferra a la vida i rebaixa l’índex de mortalitat

2021 i post pandèmia: Catalunya s’aferra a la vida i rebaixa l’índex de mortalitat

El rastre de l’anterior curs deixa 69.366 defuncions en el sòl català, que s’estabilitza després dels efectes significatius produïts per la COVID-19. Els serveis funeraris responen a una “demanda estable”, on la dona treballadora eleva la seva participació.

 

La crisi de defuncions s’estabilitza el 2021, que rebaixa l’índex de mortalitat. Catalunya se’n surt i esmicola de mica en mica la pandèmia de la COVID-19. Fet que assenyalen les darreres xifres, que mostren la recuperació d’una terra catalana que treu el cap i respira alleugerada. El pas de 2021 deixa 69.366 decessos a Catalunya, 10.000 menys que en el punt àlgid de la pandèmia [2020]. Les dades de les altres autonomies de l’estat espanyol també són esperançadores: en total, el 2021, a Espanya van morir 450.687 persones, quasi un 9% menys respecte 2020, el que suposa un descens de 43.089 morts. Encoratjador.

Més descensos. 2021 ha esdevingut en un glop d’aire fresc a Espanya. Reducció significativa de decessos, si es compara 2020 amb 2021, que deixa un 7% menys de defuncions respecte al curs que el precedeix.

Les xifres, que s’extreuen a partir de l’informe redactat per l’Associació Nacional de Serveis Funeraris [Panasef], determinen la recuperació catalana i espanyola vers el sinistre provocat el 2020. L’estudi, ‘2022. Radiografía del Sector Funerario’, indica que els nivells de mortalitat s’han mantingut constants a l’Espanya moderna, però el curs 2020, quan la pandèmia va ennuegar l’esperança de vida, va ser autèntic tsunami: Anteriorment, el límit el marcava 2018, amb 427.721 defuncions, quasi 23.000 menys que 2021.

 

Corba en els mesos de juny i juliol de 2022: pas enrere

Les aigües es tornen tèrboles. La recuperació es veu truncada en els mesos de juny i juliol de 2022, períodes que tracen una corba negativa: els efectes de l’onada de calor provoquen un pas enrere. Durant els set primers mesos de 2022 es va produir un augment del 4,6% respecte 2021, pel que fa al nombre de defuncions. Segons l’estudi de Panasef, aquest factor advers s’atribueix, en part, a les temperatures elevades que es van registrar l’estiu de 2022 i a les seqüeles pandèmiques.

 

Esperança de vida, dones i homes

L’esperança de vida es fa forta a l’estat espanyol, on ciutadania situa a Espanya en una posició mundialment privilegiada: és el quart país amb més esperança de vida [83,6 anys], segons apunta l’Institut Nacional d’Estadística.

Tanmateix, 2021 respecta la tendència a l’alça dels últims anys: continuen morint més homes, 51,53%, que dones, 48,65%. 

 

El sector femení guanya pes en el sector funerari

Morir-se és inevitable, per això mateix el sector funerari, que va realitzar 450.000 serveis el 2021, manté una “demanda estable”, indica Panasef sobre aquesta àrea, on treballen 47 empreses de Catalunya, 1.076 en total a Espanya. Ara bé, 2020 sobresurt dels marges establerts, ja que el repunt de defuncions va esclatar pels aires, 500%, i el volum de feina de les funeràries es va disparar.

A Espanya, el nombre d’inhumacions [55,07%] i incineracions [44,93%] es van igualant. Pel que fa a les cerimònies, les religioses [88%] tenen més transcendència que les laiques [12%].

Els serveis funeraris, on la figura de la dona agafa embranzida [la seva presència es tradueix en el 31%], desenvolupen la seva activitat en diferents escenaris: forns crematoris [487 a Espanya], tanatoris, uns 2.500, i cementiris, 17.682.

 

Cal destacar la facturació dels serveis funeraris, que ha caigut, fins als 1.600 milions, respecte cursos anteriors, un 4% [70 milions menys]. 

 

Vols que t'ajudem?