2021 i post pandèmia: Catalunya s’aferra a la vida i rebaixa l’índex de mortalitat

El rastre de l’anterior curs deixa 69.366 defuncions en el sòl català, que s’estabilitza després dels efectes significatius produïts per la COVID-19. Els serveis funeraris responen a una “demanda estable”, on la dona treballadora eleva la seva funció.

La crisi de defuncions s’estabilitza el 2021, que rebaixa l’índex de mortalitat. Catalunya se’n surt i esmicola de mica en mica la pandèmia de la COVID-19. Fet que assenyalen les darreres xifres, que mostren la recuperació d’una terra catalana que treu el cap i respira alleugerada. El pas de 2021 deixa 69.366 decessos a Catalunya, 10.000 menys que en el punt àlgid de la pandèmia [2020]. Les dades de les altres autonomies de l’estat espanyol també són esperançadores: en total, el 2021, a Espanya van morir 450.687 persones, quasi un 9% menys que durant 2020, el que suposa un descens de 43.089 morts. Encoratjador. 

Més descensos. 2021 ha esdevingut en un glop d’aire fresc a Espanya. Reducció significativa de decessos, si es compara 2020 amb 2021, que deixa un 7% menys de defuncions respecte al curs que el precedeix.

Les xifres, que s’extreuen a partir de l’informe redactat per l’Associació Nacional de Serveis Funeraris [Panasef], determinen la recuperació catalana i espanyola vers el sinistre provocat el 2020. L’estudi, ‘2022. Radiografía del Sector Funerario’, indica que els nivells de mortalitat s’han mantingut constants a l’Espanya moderna, però el curs 2020, quan la pandèmia va ennuegar l’esperança de vida, va ser autèntic tsunami: anteriorment, el límit el marcava 2018, amb 427.721 defuncions, quasi 23.000 menys que 2021.

Corba en els mesos de juny i juliol de 2022: pas enrere

Les aigües es tornen tèrboles. La recuperació es veu truncada en els mesos de juny i juliol de 2022, períodes que tracen una corba negativa: els efectes de l’onada provoquen un pas enrere. Durant els set primers mesos de 2022 es va produir un augment del 4,6% respecte a 2021, pel que fa al nombre de defuncions. Segons l’estudi de Panasef, aquest factor advers s’atribueix, en part, a les temperatures elevades que es van registrar l’estiu de 2022 i a les seqüeles pandèmiques.

Esperança de vida, dones i homes

L’esperança de vida es fa forta a l’estat espanyol, on ciutadania situa a Espanya en una posició mundialment privilegiada: és el quart país amb més esperança de vida [83,6 anys], segons apunta l’Institut Nacional d’Estadística.

Tanmateix, 2021 respecta la tendència a l’alça dels últims anys: continuen morint més homes, 51,53%, que dones, 48,65%

El sector femení guanya pes en el sector funerari

Morir-se és inevitable, per això el sector funerari, que va realitzar 450.000 serveis el 2021, manté una “demanda estable”, indica Panasef sobre aquesta àrea, on treballen 47 empreses de Catalunya, 1.076 en total a Espanya. Ara bé, 2020 sobresurt dels marges establerts, ja que el repunt de defuncions va esclatar pels aires, 500%, i el volum de feina de les funeràries es va disparar.

A Espanya, el nombre d’inhumacions [55,07%] i incineracions [44,93%] es van igualant. Pel que fa a les cerimònies, les religioses [88%] tenen més transcendència que les laiques [12%].

Els serveis funeraris, on la figura de la dona agafa embranzida [31% de treballadores] desenvolupen la seva activitat en diferents escenaris: forns crematoris [487 a Espanya], tanatoris, uns 2.500, i cementiris, 17.682.

Cal destacar la facturació dels serveis funeraris, que ha caigut, fins als 1.600 milions, respecte cursos anteriors, un 4% [70 milions menys].