Textos Recordatoris
100
No fa tanta por la mort...
És fugir...
i arribar
a una immensa platja d'or
per a no tornar a morir
per a no tornar a marxar.
101
Malaltís la terra em crida
i aixeco la vista al Cel;
sé que l'arbre de la vida
allà dalt treu la florida
quan aquí es consum l'arrel.
102
I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:
No ploreu pas ma mort.
Per què en tan curt viatge despedir-nos
si jo us espero a port?
103
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per a contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!
104
Senyor, doneu-li el descans etern
i que la llum perpètua l'il·lumini.
105
Quan amb la mort a casa ens hem trobat
i hem conviscut davall d'un mateix sostre,
és quan sabem tot el significat
de les paraules que en el Pare Nostre
diem: "Faci's la Vostra Voluntat..."
106
Els seus familiars preguen una oració
per l'etern descans de la seva ànima.
107
Jesús, Josep i Maria,
us dono el cor i l'ànima mia.
Jesús, Josep i Maria,
assistiu-me en la meva última agonia.
Jesús, Josep i Maria,
feu que reposi en pau amb vosaltres l'ànima mia.
108
La modèstia fou sa millor gala;
la laboriositat el seu millor esplai;
la llar el centre dels seus amors.
111
Trobarem a faltar el teu somriure,
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí.
113
Les llàgrimes que es ploren s'esvaeixen
tot lo de la terra és breu
les flors sobre la tomba es marceixen
sols l'oració va a Déu.
200
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat en el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem
els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem
a la temptació,
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
201
Trobarem a faltar el teu somriure,
dius que ens deixes te'n vas lluny d'aquí
Però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
202
ROSA D'ABRIL, MORENA DE LA SERRA,
DE MONTSERRAT ESTEL,
IL·LUMINEU LA CATALANA TERRA,
GUIEU-NOS CAP AL CEL.
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l'han deixat.
204
PREFACI DE LA MISSA DE DIFUNTS
Veritablement és digne i just,equitatiu i saludable, que sempre
i en tot lloc, us donem gràcies,
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent
i etern, per Crist, nostre Senyor,
en qui brillà per a nosaltres l'esperança,
d'una benaurada resurrecció,
de tal manera que aquells a qui entristeix
la ineludible necessitat de morir,
els consola la promesa
de la futura immortalitat:
car als vostres fidels, Senyor,
la vida els és canviada,
però no llevada, i quan se'ns desfà
aquesta morada terrenal,
en trobem una altra d'eterna al Cel.
206
Vell pelegrí, jo vaig fent via
com foraster arreu del món
però estic segur que a l'altra vida
m'acollirà Déu piadós.
Me'n vaig allà a veure el Pare,
lassat el cos de caminar
al capdavall de la jornada
lloc de repòs penso trobar.
El meu camí ja arriba a terme
ja sento pròxim el Jordà,
més amb la mort res no puc perdre
que hi deixaré el meu penar.
Allà veuré la dolça Mare,
consol i amor em donarà
al capdavall de la jornada
prop d'ella espero reposar.
207
ORACIÓ A JESÚS CRUCIFICAT
Mireu-me, oh mon estimat i bon Jesús,que agenollat a la vostra divina presència,
us demano amb el major fervor
que imprimiu en el meu cor sentiments
de Fe, Esperança i Caritat,
dolor dels meus pecats
i propòsit de mai ofendre-us;
mentre jo, amb tot l'amor
i compassió de què sóc capaç
vaig considerant les vostres cinc llagues,
començant per allò que digué de Vós,
oh! Déu meu, el sant profeta David:
"Han foradat les meves mans i els meus peus
i es poden comptar tots els meus ossos".
210
Quan tantes esperances el cor tanca,
que trist és morir!
Que trist és veure caure de la branca
la novella flor blanca
d'un ametller gelat a mig florir!
Més, si el cel de la vida s'ennuvola,
un altre sempre blau
més enllà de la tomba ens consola.
Si veig l'ocell que vola,
perquè he de mirar la flor que cau?
211
Com ocell que en sa volada
el seu niu va abandonar,
també tu, filla estimada,
la buidor que ens has deixada,
mai ningú podrà omplenar.
Solament ens aconhorta
i manté el nostre anhel,
al pensar que tu no ets morta,
sinó que Déu se t'emporta
per esperar-nos al Cel.
212
He passat com una estela
i a penes he vist el món.
Déu sap els secrets que ens vela
i el destí que duia al front.
Doncs, no ploreu, pare i mare,
d'una visita tan breu,
pregueu que un jorn cara a cara,
ens veiem davant de Déu.
Jo vetllaré la demora
on he sigut enviat
i a Déu pregaré tothora
per vostra felicitat.
214
Com un somni acabo els anys
d'aquest terrenal estatge;
entre goig, penes i afanys,
sóc al cap d'un llarg viatge.
No té tothom tanta sort!
i al jorn de ma deslliurança,
puc dir tranquil a la mort
sense pena ni recança:
Esperava el teu venir,
perquè em donis l'embranzida,
per al passar del morir
a la veritable vida!
400
El meu cor envia les seves onades
a la platja del món,
i escric amb llàgrimes
aquestes paraules: t'estimo.
405
FINS AL CEL
Trobarem a faltar el teu somriurei la teva amistat fraternal,
en el nostre diari conviure
pels camins del sojorn terrenal.
T'han cridat a la Casa del Pare
per gaudir un per sempre feliç,
que la nostra pregària des d'ara
t'acompanyi cap al Paradís.
Des d'allí vulgues sempre estimar-te
tot allò que volem amb anhel,
i nosaltres pensant retrobar-te,
et diem tots: Adéu, fins al Cel!
408
Déu vos salve, Maria,
plena sou de gràcia,
el Senyor és amb Vós,
beneïda sou Vós
entre totes les dones
i beneït és el fruit
del vostre ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l'hora de la nostra mort.
Amén.
408
Déu vos salve, Maria,
plena sou de gràcia,
el Senyor és amb Vós,
beneïda sou Vós
entre totes les dones
i beneït és el fruit
del vostre ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l'hora de la nostra mort.
Amén.
410
La vida...
...és una oportunitat, aprofita-la,
...és un somni, fes-lo realitat,
...és un repte, afronta'l,
...és un deure, compleix-lo,
...és amor, gaudeix-ne,
...és tristesa, supera-la,
...és un misteri, desvetlla'l,
...és un himne, canta'l,
...és felicitat, mereix-la,
...és la vida, defensa-la.
415
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te,
de les teves coses,
parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;
a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,
una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
416
"Pots plorar perquè ha marxat
o pots somriure perquè ha viscut;
pots tancar els ulls i resar
perquè torni o pots obrir-los
i veure tot el que ha deixat;
el teu cor pot estar buit
perquè no la pots veure
o pot estar ple
de l'amor que compartíreu.
Pots plorar, tancar la teva ment,
sentir el buit i donar l'esquena
o pots fer el que a ella li agradaria:
somriure, obrir els ulls, estimar i seguir."
450
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d'aquesta teva absència
se'm revela més dòcilment
i tot del que pensava.
No tornaràs mai més,
però en les coses i en mi mateix
hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc,
no solitari sinó amb el món
i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara
dels qui estimen sense esperar
cap llei de recompensa.