Rituals funeraris al món (Part 1): Mèxic, Japó i Tibet

La manera com ens acomiadem dels nostres éssers estimats reflecteix les nostres creences i cultura. Descobrim tres tradicions funeràries molt particulars: Mèxic, Japó i Tibet.

MÈXIC – Día de los Muertos: una celebració del record

L’1 i 2 de novembre, els mexicans celebren el Día de los Muertos, una festivitat que combina tradicions indígenes i cristianes. Es creu que les ànimes tornen a visitar els seus éssers estimats, que els reben amb ofrenes que inclouen:

Flors de cempasúchil, símbol de la fragilitat de la vida.

Pan de muerto i calaveres de sucre.

Espelmes i fotografies, per guiar-los i recordar-los.

Les desfilades, les processons i les figures de Catrines mostren que la mort no és un final, sinó una continuació de l’amor i la memòria.

JAPÓ – El Bon Odori i el respecte als avantpassats

Al Japó, els avantpassats són considerats protectors de la família. Moltes llars tenen un butsudan, un altar amb imatges, encens i ofrenes.

Un dels rituals més importants és el Bon Odori, un festival d’estiu en què es creu que les ànimes tornen. Per rebre-les, es realitzen:

Danses i fanalets, per il·luminar el seu camí.

Fanalets flotants, que els guien de tornada al més enllà.

La mort no és un adéu definitiu, sinó un vincle que es manté viu a través del respecte i el record.

TIBET – L’enterrament celestial: un retorn a la natura

El budisme tibetà considera el cos com un recipient temporal de l’ànima. Per això, es practica l’enterrament celestial, en què el difunt és portat a la muntanya i ofert als voltors després d’un ritual de purificació.

Aquest acte representa:

Generositat i connexió amb la natura.

El cicle de la vida, on tot torna al seu origen.

Una solució ecològica, en una regió sense terres aptes per a l’enterrament.

Tres cultures, tres formes diferents d’acomiadar-se, però totes amb un mateix propòsit: honrar la memòria dels qui han marxat i mantenir viu el seu record.