Catalunya i l’Estat donen exemple, posant-se al capdavant mundial a propòsit de la donació d’òrgans

Espanya lidera el rànquing mundial des de fa 29 anys. En el curs 2019, les estadístiques assenyalaven que es registraven 15 transplantaments i sis donacions diàries. Per cada milió d'habitants hi havia 48 donants. 

Bategant fort. Catalunya i l’Estat espanyol s’han pres a pit allò d’entregar el seu cor a canvi de res. L’últim alè no ha de significar pas el final. Bé pot significar un nou inici. El principi d’un nou tot, d’un nou naixement. Perquè la donació d’òrgans salva vides i fa renéixer esperances. La donació d’òrgans suposa l’últim gran servei de qui ha perdut la vida, recuperada a la vegada pel qui rep aquest lliurament tan especial. Vida i mort: quan una davallada pot ser també un començament, gràcies a la donació d’òrgans.

Amb previsió, és estrictament necessari deixar-ho tot per escrit. S’han d’assolir uns passos previs. En primera instància, s’ha d’haver sol·licitat abans la targeta de donant. La mort acabarà donant pas a la vida perquè així ho permet el que diu adeu. Ho ha hagut de deixar per escrit en el seu Testament Vital, un Document de Voluntats Anticipades (DVA) en què es dona fe que es permet l’extracció d’òrgans, seguidament de produir-se el desenllaç. S’ha de complir amb una sèrie de tràmits burocràtics. Dins l’àmbit legal, aquest procediment no s’atura encara: per tal que el Testament Vital sigui vàlid i tingui efectes legals, aquest DVA, oficialitzat davant un notari o amb la presència de tres testimonis, s’haurà de dipositar en el Registre d’Instruccions Prèvies, òrgan del Departament de Salut. El citat document s’ha d’adjuntar a l’historial clínic del pacient en qüestió.

Les línies de les Voluntats Anticipades, redactades per una persona “major d’edat, amb capacitats suficients i de manera lliure”, van adreçades al metge, que haurà de fer valer els citats propòsits després de la defunció. Anteriorment, l’afectat haurà d’haver designat un representat en el seu DVA, qui es posarà d’acord amb el metge per dur a terme la voluntat expressada pel donant d’òrgans.

Tanmateix, es regula oficialment la donació d’òrgans i cossos a la Ciència. Les entitats encarregades de tutelar aquest procediment són el Departament de Salut i l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

L’altruisme, en bon estat de forma

La burocràcia deixa lloc a la beneficència perquè cal tenir en compte que l’acció de donar òrgans és purament altruista. En vida, qui decideix sotmetre’s a aquest procés és conscient que el seu final serà el nou inici d’una persona que necessiti els òrgans per continuar vivint. En definitiva, qui ha deixat per escrit aquestes últimes voluntats en el Testament Vital està pensant en els altres i confia, a consciència, en les segones oportunitats. De fet, les està propiciant aquesta mateixa persona.

Pel que fa a la donació d’òrgans, la conscienciació i la generositat de Catalunya i l’Estat espanyol alliçonen a la resta del món. Amb un grau elevat de sensibilització, ambdues es posen al capdavant respecte a aquest tema. Les xifres no enganyen: 2022 va suposar un abans i un després a Espanya, on 2.551 espanyols es van donar d’alta com a donants d’òrgans. Aquesta xifra sobrepassa tots els registres des de 2012 (1.643 donacions). En el curs 2019, per exemple, les estadístiques mostraven una tendència a l’alça. Es registraven 15 trasplantaments i sis donacions diàries. Per cada milió d’habitants hi havia 48 donants.

De fet, segons les dades que en va vessar 2021, Espanya lidera el rànquing mundial de donacions d’òrgans des de fa 29 anys.

Espanya predica amb l’exemple i endreça aquesta missió humanitària dins d’una estructura sòlida, l’Organització Nacional de Trasplantaments, que forma part del Ministeri de Sanitat. S’incideix sobre donacions necessàries, tals com les donacions de medul·la òssia, sang o cordons umbilicals. A més, informa que es poden donar els següents òrgans: ronyons, fetge, cor, pàncrees, estómac, intestins i pulmons. Els teixits (ossos, còrnies o vàlvules cardíaques) també es poden donar. Una altra mostra d’aquesta gratitud és l’entrega de teixits, com les còrnies, els ossos, els cartílags o els tendons, per exemple.

Pel que fa a Cabré Junqueras, els Serveis Funeraris treballen acompanyant de la mà del Banc d’Ulls, entitat amb la qual cooperen provenint teixits oculars (còrnies) als pacients que ho necessiten.