La “pressió social” que exerceix la mort, segons la psicòloga Carme Hernández i Quer

La “pressió social” que exerceix la mort, segons la psicòloga Carme Hernández i Quer

És l’hora de ser “positivament egoistes”

Carme Hernández i Quer, psicòloga clínica experta en dol a GEMA, fa afrontar un dels grans tabús de la societat, la mort, a qui mira cara a cara, amb valentia. 

Apunta a “tenir clar que el procés de dol és totalment personal” i que “cada persona el viurà de manera diferent”. 

A més, tracta el fet de compartir amb la família la pèrdua d’aquella persona estimada. Obertament, convida a “poder-ho parlar” amb el nucli familiar. 

Un aniversari, un dia assenyalat, una jornada commemorativa: escollim quan morir? “La data en què ens deixa la persona estimada té un significat molt especial”, assegura Hernández i Quer, qui reflexiona sobre les pèrdues en unes festes tan significatives com les nadalenques: “És important celebrar les festes de Nadal en aquell moment o és més important saber que estem vivint una pèrdua i fent un procés de dol?”. Potser, la persona que en aquelles precises dates ha sofert una pèrdua ni “se’n recorda que són les festes de Nadal” i “per tant, aquelles festes deixen de ser prioritat, cosa que a la societat li costa molt d’entendre”. 

La psicòloga de GEMA fa una declaració d’intencions en assegurar que es té tot el dret del món a viure un moment puntual de felicitat, com el dia de Reis, en ple procés de dol. Aquests instants de felicitat no estan renyits amb la tristesa que es pateix davant una mort significativa: “Poden conviure ambdues emocions”. Les tres reines magues [alegria, tristesa i ràbia] cavalquen plegades.  

Hernández i Quer advoca per deixar de banda la pressió social i “pensar en nosaltres”.

És l’hora de “ser egoistes, en el bon sentir de la paraula. Positivament egoistes. És a dir, pensar en mi sense fer mal a ningú”. Conclou expressant que s’ha de tenir en compte que “és el meu procés de dol i el de ningú més”.

 

Vols que t'ajudem?